' ' Els vins que vaig tastant

diumenge, 24 de setembre de 2017

Dom Pérignon

Dom Pérignon, Vintage 98 i el P2 98 



De nou vam fer una trobada, en un dels tasts que organitza Vinateria Aguiló a Falset, en que s’obre alguna ampolla mítica, i la compartim entre un grup de 7/8 persones, pagant cada un de nosaltres, la part proporcional consumida.


En aquesta ocasió va ser un Dom Pérignon, uns dels Champagnes mítics i en concret els Dom Perignon Vintage 98 i el P2, també del 98. Com sempre  l’Enric Aguiló, ens va fer la presentació del vi, a l'estil taula rodona.

Dom Pérignon, va ser creat el 1936 per la casa Moët & Chandon (LVMH), com a homenatge a la figura emblemàtica dels vins d'aquesta zona, convertint-se en una de les cuvée «de prestigi» més cèlebres del món.

Tradició i perfecció es troben en aquest Champagne que combina l'elegància i la vivacitat de la Chardonnay amb el caràcter i la persistència del Pinot Noir.  Va rebre el nom de Dom Pérignon en honor a Pierre Pérignon, un monjo benedictí qui suposadament fos el descobridor, de la forma de creació dels vins escumosos. La primera collita de Dom Pérignon va ser de 1921 i només s'embotella en els millors anys, produint-se en aquestes ocasions, al voltant de 5 milions d'ampolles per collita.

En el tast comparatiu de Dom Perignon Vintage 98 i el P2 98, tots dos han fet un gran paper. El vintage més fresc i el P2 amb un perfil més madur, complexitat i persistència.




Aquest projecte, de vinateria Aguiló, que ells mateixos expliquen en aquest enllaç, cicle_de_tasts, es va iniciar obrint un Ermita 2006, va continuar amb Château Margaux 2012, i en aquesta ocasió, amb Dom Pérignon i prosseguirà amb altres vins mítics d'aquí o internacionals. Si en voleu més informació, la trobareu al link que us acabo d'indicar.

dilluns, 31 de juliol de 2017

Tast d'un gran vi: Château Margaux 2012

Château Margaux 2012 


De nou vam fer una trobada, en un dels tasts que organitza Vinateria Aguiló a Falset, en que s’obre alguna ampolla mítica, i la compartim entre un grup de 7/8 persones, pagant cada un de nosaltres, la part proporcional consumida.

En aquesta ocasió va ser un Bordeus i en concret el Château Margaux 2012.

Com sempre  l’Enric Aguiló, ens va fer la presentació del vi, a l'estil taula rodona, en la que participaven activament, les persones que per feina coneixien la regió.


DESCRIPCIÓ GENERAL DELS VINS DE BORDEUS


Com a breu resum del que és Bordeus, podem dir que està dividir amb 7 zones geogràfiques, algunes d’ells amb renom mundial per la fama dels seus vins, com poden ser Medoc, Sauternes, Pomerol, St Emilion, per esmentar-ne algunes

Existeixen un total de 9.000 châteaus a més de 14.000 productors, amb una superfície total de 117.000Ha i un valor de producció que supera els 14.000 milions d’euros.
v Els sols són variats, tot i que amb moltes zones d’ argiles i en quan als tipus de raïm conreat, predominen el Cabernet a la riba esquerra i el Merlot a la dreta, que no treu que hi hagin altres varietats no dominant acceptades.

En l’actualitat existeixen 57 DO’s i la classificació de la regió és complexa i amb origen a la que es fa fer al 1855 i que ha rebut modificacions al 1959 i 2006.

El tast de Château Margot 2012 


El 2012, sense ser una anyada d’excepció,  està ben classificada. El temps en bóta va ser d’entre 12 i 24 mesos i la composició del vi, és 87% de Cabernet Sauvignon, 10% de Merlot, complementat amb Cabernet Franc i Petit Verdot.

Vam coincidir en que era un vi dels que no deixa indiferent a ningú, oferint finor i elegància, amb perfil atlàntic i molt fresc.

Evidentment era un vi molt jove, amb poc recorregut, al que s’augura un potencial de 30 o 50 anys.

A mida que avançava el tast, va anar evolucionant en positiu, mostrant una acidesa molt agradable i uns tanins que amb la criança en botella, han d’evolucionar.

Aquest projecte, de vinateria Aguiló, que ells mateixos expliquen en aquest enllaç, cicle_de_tasts, es va iniciar obrint un Ermita 2006, ha continuat amb Château Margaux 2012 i prosseguirà amb altres vins mítics d'aquí o internacionals.
Si en voleu més informació, la trobareu al link que us acabo d'indicar.

dilluns, 19 de juny de 2017

Tast d'un gran vi: L'Ermita 2006

L'Ermita 2006



Vinateria Aguiló, és una empresa de Falset, dedicada a la distribució de vins, i també amb botiga oberta al públic, que per l'espenta i les iniciatives que lidera, podem qualificar de modèlica. A més de ser un aparador de referència dels vins de les DOQ Priorat i DO Montsant, també treballen amb altres DO’s catalanes i internacionals.

Una mostra de la seva capacitat de maniobra, la puc resumir amb dues activitats recents, que si feu clic, podreu llegir-les amb més detall i us donaran idea de la seva capacitat de convocatòria.






Però com sempre volen aportar nous projectes, darrerament han ideat, organitzar tasts en grup reduït, en els que s’obre una ampolla mítica i es tasta en aquest grup, pagant cada participant la part proporcional de l’ampolla.

Aquest nou projecte, que ells mateixos expliquen en aquest enllaç, cicle_de_tasts, es va iniciar obrint un Ermita 2006 i continuarà amb altres vins mítics d'aquí o internacionals.

Va dirigir el tast l’Enric Aguiló, que més que tast va consistir en una tertúlia, en que cada un de nosaltres interpretava el vi al seu aire. Va comentar que començaven amb l’Ermita, degut a ser un vi emblemàtic de la DOQ Priorat.

**************************

Com collita meva i de cara als que no esteu gaire introduïts en el Priorat, faig un breu resum de la seva història:

El Priorat porta molts d'anys produint vi, amb grans moments i moments menys bons, però l’historia del Priorat actual, s’inicia a finals dels anys 70’s, quan va arribar a la zona sàvia nova de la que uns bons exemples són el  René Barbier ,  Álvaro Palacios i Dafne Glorian, així com Josep Lluís Pérez professor de l’Escola d'Enologia Jaume Ciurana, que ha creat grans professionals del sector. Posteriorment es va afegir al grup, en Carles Pastrana.

Van haver de convèncer a la gent del Priorat, que podien elaborar molt bons productes, en lloc de produir els vins que fins aquell moment comercialitzaven. Inicialment van començar a embotellar conjuntament, fins que van decidir fer-ho per separat. L'any 91 Parker es fixa amb ells i al 94, un dels vins aconsegueix 99 punts Parker , cosa que mai s’havia vist en un vi espanyol. I ja al 2004 i 2005, 100 punts cosa mai vista.

I a partir d’aquí i amb un munt d’anècdotes com per escriure un llibre, s’ha arribat on estem i ja amb noves generacions, que han agafat el relleu.

*******************************


Tornant al fil del tast, l’Ermita és un vi de l’Alvaro Palacios, produït a partir d’una sola finca a Gratallops i que no arriba a 2 hectàrees i amb antiguitat de vinya de més de 70a. Inicialment l’Ermita, contenia també cabernet, però aquesta anyada que tastem,  ja es pot considerar un mono varietal de garnatxa. Amb 20 mesos de bóta nova de roure francès, el 2006 en van fer 9 bótes.

Tot i que al Priorat, el concepte d’anyada, és molt relatiu, atès la varietat del terreny, aquest 2006, va ser un hivern dels de veritat, amb nevada al gener, gelades al febrer i al mes de març, va tornar a nevar. La primavera va ser molt seca, un agost on només van ploure 14 litres, mentre que el setembre, entre el 12 i 14, cauen 100 litres d’aigua. El total d’hores de sol de l’anyada, van ser 3.000h. Va sortir al mercat a la tardor de 2008, i aquesta ampolla, s’ha obert 2 hores abans i s’ha decantat.

El resultat d’aquesta ampolla, va aconseguir el que s’espera d’un gran vi, que no oblidem és proporcionar plaer. Es va mostrar espectacular, amb molta fruita madura, amb frescor, harmonia, llarg, elegant i profund.



Algú del grup el va definir molt bé, com un vi del que “no molestava res”. També algú el va definir com un vi per prendre’l sol i anar deixant passar l’estona. En principi mostrava lleugers tocs de sobremaduració, però amb l’evolució en copa, van desaparèixer..

I ja desitjant saber, quin serà el proper vi del cicle. Si en voleu més informació, al link que he posat a la web d'ells, podreu obtenir-la.
 

dimecres, 10 de maig de 2017

Masterclass de Champagnes a Aguiló Vinateria

El passat dilluns 8 de maig, va tenir lloc a Falset, una interessant Masterclass de Champagnes a Aguiló Vinateria, presentada Per Nuria Gené i dirigida per Jordi Melendo i amb la complicitat de Javier Campo Sumiller.

De fet era una activitat organitzada per l'associació de sommeliers de Tarragona, i a la Aguiló vinateria, va convidar també als que havíem participat en el darrer Viatge a la Champagne, que si feu clic, podeu llegir-ne els detalls.


En la presentació, es va parlar de temes tècnics relacionats amb la producció de xampany, i molts dels conceptes que van comentar, els podeu veure al link que he indicat en el paràgraf anterior.

De manera col·loquial, es va parlar de la varietat de productes que s'engloben sota la denominació Champagne, per les varietats de raïm que configuren cada un. I no tant sols les varietats, sinó si es tracta d'un BSA o d'un milessime o d'un fet amb l'addició de vins de reserva, així com altres factors. I d'aquí va sortir la reflexió, de l'absurditat dels que afirmen que no els agrada el xampany, que té pocs sentit l'afirmació, atès la varietat de possibilitats que s'oferixen amb aquest nom.

També es va parlar de la capacitat que han tingut, des de fa anys, d'associar el xampany al glamur. Els coneguts exemples de Marilyn Monroe o el més recent de Boillinger amb la nissaga 007, poden il·lustrar-ho. Les seves accions de màrqueting, han estat històricament, potents i efectives. Tot va lligat a l'excel·lent producte final, però no podem perdre de vista, que parlem d'una regió privilegiada, i només comentant que el raïm el paguen a 6€/kg i que una Ha de vinya està valorada al voltant del milió d'euros, ja ens podem fer una idea del potencial de que disposen.




En resum, una excel·lent vetllada, a la que agraïm poder haver participat. Els 4 xampanys que vam tastar van ser els que podeu veure a la imatge de portada.

dimarts, 2 de maig de 2017

Fira del vi a Falset 2017. Tast de Professionals

El Tast de Professionals, ha estat el darrer acte de la Fira del Vi a Falset, del 2017, a que hem assistit.




És un dels actes que m’agraden més, perquè permeten fer un recorregut pels estands dels diferents cellers que hi participen, amb un ambient distès i gens aglomerat.

Segons els llibret que lliuraven al estand d’acreditacions, el número de cellers participants, era de 65, tal com podeu veure en les imatges adjuntes...




La visita permet  tastar vins que en altres ocasions no seria possible, doncs molts dels cellers porten vins d'un cert nivell, que en una fira oberta al públic en general, seria impossible.

Evidentment no hem pogut tastar a tots els estands, degut a la quantitat i a més tenint en compte, que molts d'ells aporten un bon ventall de vins...

Sense desmerèixer a la resta, i reiterant que és realment impossible tastar-ho tot, ens han cridat l’atenció els vins de Mas Alta, on hem pogut saludar al Manel, que no havíem coincidit cara a cara, dels temps de Can Bosch.


També a l'estand de  Cellers de Sant Rafel, ens ha sorprès el blanc jove, sense criança, dels mateixos productors que SolPost,

I els que presentava el Marc Ripoll, tant a nivell de blancs com de negres. Moltes sorpreses...



i del Celler de Cal Pla, on el Joan ens ha donat a tastar el Planots 2010, que no havíem tastat.

Reitero que hem deixat a banda un munt d'estands, per impossibilitat de tastar arreu... I puc afirmar que hem deixat de visitar, llocs que estimem, que els coneixem i dels que som consumidors habituals. A tall de mostra: Alfredo Arribas, Celler de Capçanes, Cellers Unió, dels que fa poc vaig publicar els seus nous vins de Vila, També Orto Vins, Venus, Vinyes Domenech, Clos Figueras, L'infernal, Scala Dei, Mas Martinet... i un llarg etc. I també llocs dels que som consumidors, però mai hem xerrat del tema i per tant no ens coneixem 😇😇😇 . Un exemple?... Molts, però un de curiós, podria podria ser els de Merum Priorat amb els seus Inici, Destí  i El Cel, que vaig descobrir al Restaurant la Cooperativa de Porrera i que desprès he adquirit en més d'una ocasió....

Una bona cloenda, per aquesta Fira. Esperem tornar al 2018.





dilluns, 1 de maig de 2017

Fira del vi a Falset 2017. Tast de Blancs i del Decenni

Tast de blancs i Tast del decenni


Com cada any, amb motiu de la Fira del vi a Falset, s’organitzen una sèrie d’activitats de gran nivell, que converteixen la comarca en una festa. Seguir-les totes, pot arribar a ser estressant. Per aquest motiu i ja fa un parell d’anys, que selecciono algunes que m’atreuen de manera especial i les gaudeixo a fons.

Aquest any, vaig gaudir de manera indirecta del la Nit de Garnatxes a Capçanes, assistint a la presentació prèvia i que vaig publicar a Nit_Garnatxes_2017 i de manera activa, he assistit o participat a les dues que mostro al títol i que descric tot seguit.

TAST DE BLANCS


El tast de blancs que organitzen la gent de Vins Aguiló a Falset, és una mica el tret de sortida, al tenir lloc el divendres al capvespre, en el bonic marc del Castell de Falset. En la imatge, podeu veure el magnífic aspecte de la sala, tot just iniciat l'acte.



I té el mèrit afegit d’estar organitzat, per una empresa privada, que dóna llustre a la Fira del Vi. Consisteix en una sèrie de estands on els productors del Priorat i alguns convidats d’altres DO’s, mostren les seves elaboracions en blancs i en la que permet tastar vins de gran nivell.

En aquesta darrera edició, van participar-hi al voltant de 500 persones, que van omplir de gom a gom, la sala del Castell i el pati d’entrada. El tast de vins, queda complementat per algunes degustacions gastronòmiques, que acompanyen la festa.

De cara a la propera edició al 2018, no us perdeu aquesta activitat....


 Tast del Decenni de la DO Montsant (vins de 2007)





El tast del Decenni, no és una activitat oberta al públic, sinó que està reservada a gent del sector, productors, etc. I consisteix en tastar i veure quina evolució han tingut, els vins que es van produir fa just 10 any. Això vol dir que vam tastar a cegues, vins del 2007.

Fotografia agafada de la DO Montsant amb moltes cares conegudes

I en aquesta ocasió, s’han presentat sorprenentment frescos, llevat d’un parell d’excepció, que tampoc han resultat cap vi massa caigut. Presentaven bona acidesa, bon nivell i amb els tanins ben presents, expressant molt bé els seus orígens.

Cal recordar que el 2007, era el moment en que el Montsant començava a deixar a banda els excessos de fusta i abandonava les varietats foranes.



Altres activitats que anava fins el darrer any i que aquest he deixat d’anar 


No he assistit al tast del Decenni de l’altre denominació, és a dir la DOQ Priorat, doncs aquest any no he rebut invitació, a diferència de l’any anterior i sense invitació, no es pot assistir..... 😪😪😪, però també entenc que les places són limitades i per tant res a dir

I tampoc he assistit a cap dels tastos de vi que organitza el meu “amic” Toni Bru al Celler de l’Aspic, doncs tot i que els vins són molt interessants, el darrer any el sopar que venia després, ja era una mica estil “rantxo-catering”. I de fet tampoc he assistit per evitar el perill de patir un “Ferminazo”, després de la pica baralla que vam tenir ara fa uns mesos. Pels que no sabeu que és un “Ferminazo”, podeu averiguar-ho a Fermi-Puig-2017 i pels que us dona morbo les meves batalletes, podeu veure-ho a Problemes lingüístics.

divendres, 21 d’abril de 2017

Fira del vi a Falset 2017. Nit de Capçanes

11a Nit de les Garnatxes a Capçanes 



Com cada any la Fira del vi a Falset, comporta un munt d’activitats, que la converteixen enun gran esdeveniment per tota la gent que estima el vi i més pels que som fans d’aquesta comarca. Al final del post, us poso un enllaç al programa sencer de la Fira.

Són tantes les activitats, que cal fer alguna selecció, per tal de gaudir-ho al màxim i mostraré en aquest post, algunes de les que d’una manera o altre, participaré. De moment tinc previst els tast de blancs, organitzat per la gent de Aguiló vinateria, el tast per a professionals que se celebra el dimarts 2 de maig i la Nit de les Garnatxes que organitza el Celler de Capçanes, el proper divendres dia 28 d’abril i de la que faig un spolier a partir de la presentació a la que he tingut el privilegi d’assistir.


La Nit de les Garnatxes de Capçanes, ja porta 11 edicions i s’ha anat superant any darrera any, fins a convertir-se en un acte de referència. Tot gira al voltant de tastar quatre garnatxes del 2016, que es diferencien entre elles pel terreny d’on procedeixen i evidentment de tot el que comporta associat, cada terreny. Però com si això fos poca cosa, s’harmonitzen amb 4 tapes, que aquest any han estat dissenyades pel xefs estrellats dels restaurants Villa Retiro de Xerta i Les Moles d’Ulldecona. Jeroni Castell va crear les tapes per les garnatxes Panal i Calissa, mentre que Fran López, ho va fer per les garnatxes Argila i Llicorella.

Així aniran els aparellaments, que uns quants privilegiats, vam poder tastar i valorar, el passat dijous dia 20 d’abril, a les instal·lacions de Xerta a BCN. Cada un dels vins, venia embolicat per un còmic, que explica detalls específics, de cada un d'ells.


Vam començar amb la garnatxa procedent de terreny de panal, es va aparellar amb un cucurutxo de pebre roig, farcit d’anguila fumada i tomàquet de penjar escalivat. El vi va resultar afruitat i agradablement especiat, que contrastava molt bé amb els fumats, potenciant productes del país, com l’angula i el tomacó.


Vam continuar amb la garnatxa procedent de calissa, terreny que sol produir vins més àcids i que d’entrada es va mostrar més tancada, tot i que es va obrir ràpidament, mostrant-se perfumada amb tocs florals molt subtils. La seva frescor va acompanyar perfectament la segona tapa, que anava d’un cruixent de pollastre, acompanyat d’una salsa de rostit a l’estil més clàssic.


En tercer lloc, va arribar el vi obtingut a partir de terrenys d’argila, que tenint en compte les característiques de l’anyada 2016 (estiu sec, però amb pluges benefactores al final), mostrava molta concentració, amb tocs de fruita i en concret cirera i aportant molta frescor. Es va aparellar amb una coca feta amb pasta wonton que donava suport a ventresca de tonyina, salmó, all negre, taronja i herbes. La tapa ens oferia una exhibició de contrastos: el greix del peix, el cruixent de la pasta, l’acidesa de la fruita, que es va aparellar perfecte amb aquest vi, que els respectava.



I en quart lloc, la garnatxa obtinguda a partir de terreny de llicorella, mostrant la seva típica mineralitat i cos, que es va aparellar amb una tapa a base de coll de xai fet a baixa temperatura i parmentier d’espècies, que va oferir una textura impressionant i amb tocs d’espècies de la que destacava la de nou moscada. El maridatge va ser dels que s’anomenen d’harmonia, on les espècies dolces, la melositat da la carn i les notes de fruita negra i mineralitat del vi, es conjuntaven perfectament.


I aquí teniu els protagonistes dels plats, i també els del Celler de Capçanes


I vam concloure la presentació, amb el convenciment de que les harmonitzacions, eren molt ben trobades i també que les garnatxes “es deixen maridar” molt bé. Per si voleu veure el total d’activitats de la fira, podeu fer link a Fira_2017

La festa de la Nit de Garnatxes, tindrà lloc el proper divendres 28 d’abril a partir de les 23:00h a Capçanes. Les entrades només es podran comprar per anticipat a 28 euros, contactant amb el celler: telèfon 977 178 319 i mail cellercapcanes@cellercapcanes.com.

dimarts, 7 de març de 2017

Una estada a la Champagne



Aquest post, només vol ser un resum recordatori, de la darrera estada a la Champagne, organitzada per la gent de Vins Aguiló a Falset i guiada pel prestigiós expert en xampanys, Jordi Melendo, autor de la guia que porta el seu nom i de la que podeu saber-ne més si feu clic a Guia Melendo.  També us recomano donar una ullada a la web d’aquesta important botiga de vins, que a més d’oferir producte, mostra informació important: Aguilo-PrioratWines.

En cap cas aquest post, pretén ser un document rigorós, sinó un resum de tot el que hem vist, però també pot ser d’utilitat, per a tots aquells, que sou neòfits en aquest tema. Una explicació rigorosa, requerirà de molt més d’espai i a la xarxa, tenim prou informació.

Breu descripció de la Champagne

La Champagne, de manera resumida, es troba a uns 100km i escaig a l’est de Paris i està dividida a nivell de producció en 4 zones. Les 4 zones que podeu observar al mapa, venen diferenciades per les característiques del sol i les varietats de raïms. Les varietats majoritàries són, la Pinot noir, la Pinot meunier i la Chardonnay.

Esquema de la elaboració del xampany

El procés d’elaboració del xampany, està sotmès a diferents factors que influiran en el producte final. Anem a enumerar-los, d’acord amb el següent esquema (al final, teniu un breu glossari, que amplia el significat de les paraules ressaltades):


  • 1. Recol·lecció de raïm, del que es treballa fonamentalment amb les tres varietats que hem indicat.
  • 2. Premsat en premses de 4.000 kg de raïm que donen 2.500m litres de most
  • 3. Fermentació alcohòlica
  • 4. Fermentació malolàctica (opcional)
  • 5. Cupatge de diferents vins base i de diferents anyades (excepte milessimes)
  • 6. Embotellat amb el licor de tiratge, per començar la segona fermentació, que serà la responsable de les bombolles
  • 7. Criança sobre les pròpies mares (llevats que ja han deixat de fer la seva funció)
  • 8. Dégorgement per treure els llevats morts, substituint el líquid perdut , per licor d’expedició i tancament de l’ampolla amb el tap definitiu.
  • 9. Emmagatzemat fins el moment de consum.
Resum dels principals factors, que tindran influència en el resultat final i que serviran per entendre les diferents possibilitats del producte
  • Varietats de raïm utilitzades, així com el nivell de qualitat de la seva procedència.
  • Si ha fet o no fermentació malolàctica.
  • A no ser que es tracti d’un milessime, la proporció de vi de l’any, amb la de vins de reserva d’anys anteriors.
  • Licor de tiratge.
  • Temps de criança (mínim 15 mesos pels BSN i 3 anys pels milesimes)
  • Licor d’expedició
Glosari 

Blanc de blancs = Xampany fet NOMÉS a partir de raïm blanc (en general Chardonnay)
Blanc de noirs =  Xampany fet només amb raïm negre, però sense extracció, el suc és blanc
BSA = Brut Sense Anyada: El xampany bàsic de cada casa, fet amb cupatge de vi de l'any + vi de reserva d'anys anteriors.
Craie = Terreny sedimentari procedent de fons marins i les seves closques corresponents
Dégorgement = Procés d'expulsió dels llevats morts, que han servit per la fermentació en ampolla
Licor de tiratge = dissolució de vi, sucre i llevats que s'afegeix a les ampolles, per la seva fermentació
Licor d'expedició = El que s'afegeix després del dégorgement i que definirà el xampany com brut nature, brut...
Milessime = Xampany que només conté vi d'una anyada, que s'ha considerat prou bona per fer-ho així




Cellers visitats en aquesta darrera visita (amb link a cada un):

Dia 1:
Taittinger 
(zona: Montagne de Reims) 
Una de les més conegudes “maisons de la Champagne”, amb unes impressionants caves excavades en terreny de craie. Actualment torna a ser propietat de la família que porta aquest nom.


Dia 2:
Bollinger 
(zona: Vallé de la Marne) 
Una de les darreres “maisons de la Champagne”, que resta independent des de la seva creació al 1829. Un factor diferencial, és practicar la fermentació en botes de roure vell, que li confereix característiques especials.

El Jordi Melendo en front de l'entrada a Bollinger

J. De Telmont 
(zona: Vallé de la Marne)
En aquest cas va ser una visita no prevista, però degut a que el Jordi Melendo va entrar un moment per fer una gestió, ens van convidar a visitar el celler i a tastar els seus productes.



Pascal Henin 
(zona: Vallé de la Marne)
En aquest cas i com contrast a les anteriors, es tracta d’una explotació familiar on vam poder escoltar la passió amb que ens explicava el projecte, el jove Romain, darrer eslavó familiar fins el moment, de la nissaga.



Dia 3:
Chartogne 
(zona: Montagne de Reims)
També es tracta d’un petit productor, Alexandre Chartogne, amb molta passió i talent i fent recerca continuada sobre els terrenys de producció. Vam gaudir realment d'una Master-Class, amb les seves explicacions.



Tarlant 
(zona: Vallé de la Marne)
La família Tarlant, són també un clar exemple d’empresa familiar i actualment ho porta la 12a generació de la família, que va fundar aquest celler el 1687. Ens van oferir una extens i generós tast dels seus xampanys, arribant fins i tot a rareses que no estan a la venda.



Dia 4:
Jean Pierre Launois 
(zona: Côte des blancs)
En aquest cas un celler molt més recent, que a partir del 1972, va començar a comercialitzar els seves primeres ampolles i que actualment està posant en funcionament tot una sèrie de projectes molt interessants, quasi a nivell de recerca. Preneu nota de la seva web si teniu prevista alguna estada a la Champagne, doncs tenen oferta de Chambres d'Hôtes.



*************************
Final.... 😪

I el quart dia  i després de visitar aquest darrer celler, tornada cap a Barcelona amb Vueling i sense retards... En tots els cellers, l'acollida va ser súper cordial, oferint-nos tastar la seva gamma, amb gran generositat. Entrar en aquests llocs, de la ma del Jordi Melendo, és tota una garantia. Per tant només en queda donar-li les gràcies, així com a Vins Aguiló per la magnífica organització.





diumenge, 4 de desembre de 2016

Llicorella Negre DOQ Priorat

Llicorella 2015 Negre DOQ Priorat


(REPETEIXO el TEXT referent al concepte Vi de Vila, en la primera part del post)
********************************************************************************
Els vins de Vila cada com prenen més força, com vins elaborats a partir del raïm d’un mateix poble i amb determinades restriccions en quant al tipus de raïm.  Vaig publicar un post tractant d’una mostra de Vins de Vila, coincidint en l’edició del 2016 de la Fira del vi de Falset, que podeu llegir fent clic a Vins_de_Vila_2016

De fet, no deixa de ser un reton al passat, doncs abans de les mecanitzacions i les Cooperatives, la majoria ho eren per raons obvies. En aquest cas aquest vi de vila, sorgeix precisament d’una Cooperativa, i en concret la de Cellers Unió, que ha volgut avançar-se en aquest sentit, i ha creat dos vins: Els dos porten per nom Llicorella i són de de la vila de Poboleda, ubicada al nord-est de la zona DOQ Priorat. 

********************************************************************************

El negre 
està fet a base de Garnatxa i Carinyena, és el que ara descric a continuació. 

El Llicorella negre, surt de vinyes plantades en terrasses, a una altitud d’entre 100 i 700 metres d’alçada, amb sols de llicorella i amb baixa producció, mostrant un bonic cirera picota amb reflexos violacis, característica d’un vi poc  envellit (2015) i en nas ofereix tocs de fruits negres i vermells frescos amb un toc final mineral.

En boca es mostra carnós i elegant amb tanins madurs i arrodonits i amb un postgust persistent.

Com opinió personal, i com a fan dels vins de la DOQ Priorat i de les seves varietats característiques, em va semblar un molt bon cupatge. El dia que el vam tastar, va ser acompanyant una cua de bou i va mantenir el tipus, tot i la contundència del plat, i igual es va comportar amb un Compté que teníem com pre-postres.


No puc indicar el seu preu, doncs me’l van enviar per avaluar-lo i desconec detalls de la seva comercialització. De moment veig que ni a la seva web, que he enllaçat més amunt, apareixen. Però puc dir que a la que el localitzi, tinc ganes de tastar alguna ampolla més.

dijous, 1 de desembre de 2016

Llicorella 2015 Blanc DOQ Priorat

Llicorella 2015 Blanc DOQ Priorat


Els vins de Vila cada com prenen més força, com vins elaborats a partir del raïm d’un mateix poble i amb determinades restriccions en quant al tipus de raïm.  Vaig publicar un post tractant d’una mostra de Vins de Vila, coincidint en l’edició del 2016 de la Fira del vi de Falset, que podeu llegir fent clic a Vins_de_Vila_2016

De fet, no deixa de ser un reton al passat, doncs abans de les mecanitzacions i les Cooperatives, la majoria ho eren per raons obvies. En aquest cas aquest vi de vila, sorgeix precisament d’una Cooperativa, i en concret la de Cellers Unió, que ha volgut avançar-se en aquest sentit, i ha creat dos vins: Els dos porten per nom Llicorella i són de de la vila de Poboleda, ubicada al nord-est de la zona DOQ Priorat.

El negre està fet a base de Garnatxa i Carinyena i el blanc que descriurem a continuació, està fet a base de la varietat ‘Pedro Ximenéz’, que tot i que molta gent la consideren aliena al Priorat, de fa molt de temps, existeixen ceps d’aquesta varietat en diferents vinyes.

El Llicorella blanc, surt de vinyes plantades en terrasses, a una altitud d’entre 100 i 700 metres d’alçada, amb sols de llicorella i amb baixa producció, mostrant un bonic color daurat, amb la brillantor característica d’un vi no envellit (2015) i en nas ofereix tocs florals i de fruites blanques.

En boca es mostra sedós i cremós amb tocs balsàmics i molt afruitat.

Com opinió personal, he de dir que tot i que els blancs fets amb aquesta varietat, no estan dins de les meves preferències, aquest em va sorprendre i penso que pot harmonitzar molt bé amb peixos, fumats i formatges. En tot cas l'ampolla que vam obrir, la vam prendre sense cap aliment sòlid per poder avaluar-ho.

No puc indicar el seu preu, doncs me’l van enviar per avaluar-lo i desconec detalls de la seva comercialització. De moment veig que ni a la seva web, que he enllaçat més amunt, apareixen.