' ' Els vins que vaig tastant

dimarts, 7 de març de 2017

Una estada a la Champagne



Aquest post, només vol ser un resum recordatori, de la darrera estada a la Champagne, organitzada per la gent de Vins Aguiló a Falset i guiada pel prestigiós expert en xampanys, Jordi Melendo, autor de la guia que porta el seu nom i de la que podeu saber-ne més si feu clic a Guia Melendo.  També us recomano donar una ullada a la web d’aquesta important botiga de vins, que a més d’oferir producte, mostra informació important: Aguilo-PrioratWines.

En cap cas aquest post, pretén ser un document rigorós, sinó un resum de tot el que hem vist, però també pot ser d’utilitat, per a tots aquells, que sou neòfits en aquest tema. Una explicació rigorosa, requerirà de molt més d’espai i a la xarxa, tenim prou informació.

Breu descripció de la Champagne

La Champagne, de manera resumida, es troba a uns 100km i escaig a l’est de Paris i està dividida a nivell de producció en 4 zones. Les 4 zones que podeu observar al mapa, venen diferenciades per les característiques del sol i les varietats de raïms. Les varietats majoritàries són, la Pinot noir, la Pinot meunier i la Chardonnay.

Esquema de la elaboració del xampany

El procés d’elaboració del xampany, està sotmès a diferents factors que influiran en el producte final. Anem a enumerar-los, d’acord amb el següent esquema (al final, teniu un breu glossari, que amplia el significat de les paraules ressaltades):


  • 1. Recol·lecció de raïm, del que es treballa fonamentalment amb les tres varietats que hem indicat.
  • 2. Premsat en premses de 4.000 kg de raïm que donen 2.500m litres de most
  • 3. Fermentació alcohòlica
  • 4. Fermentació malolàctica (opcional)
  • 5. Cupatge de diferents vins base i de diferents anyades (excepte milessimes)
  • 6. Embotellat amb el licor de tiratge, per començar la segona fermentació, que serà la responsable de les bombolles
  • 7. Criança sobre les pròpies mares (llevats que ja han deixat de fer la seva funció)
  • 8. Dégorgement per treure els llevats morts, substituint el líquid perdut , per licor d’expedició i tancament de l’ampolla amb el tap definitiu.
  • 9. Emmagatzemat fins el moment de consum.
Resum dels principals factors, que tindran influència en el resultat final i que serviran per entendre les diferents possibilitats del producte
  • Varietats de raïm utilitzades, així com el nivell de qualitat de la seva procedència.
  • Si ha fet o no fermentació malolàctica.
  • A no ser que es tracti d’un milessime, la proporció de vi de l’any, amb la de vins de reserva d’anys anteriors.
  • Licor de tiratge.
  • Temps de criança (mínim 15 mesos pels BSN i 3 anys pels milesimes)
  • Licor d’expedició
Glosari 

Blanc de blancs = Xampany fet NOMÉS a partir de raïm blanc (en general Chardonnay)
Blanc de noirs =  Xampany fet només amb raïm negre, però sense extracció, el suc és blanc
BSA = Brut Sense Anyada: El xampany bàsic de cada casa, fet amb cupatge de vi de l'any + vi de reserva d'anys anteriors.
Craie = Terreny sedimentari procedent de fons marins i les seves closques corresponents
Dégorgement = Procés d'expulsió dels llevats morts, que han servit per la fermentació en ampolla
Licor de tiratge = dissolució de vi, sucre i llevats que s'afegeix a les ampolles, per la seva fermentació
Licor d'expedició = El que s'afegeix després del dégorgement i que definirà el xampany com brut nature, brut...
Milessime = Xampany que només conté vi d'una anyada, que s'ha considerat prou bona per fer-ho així




Cellers visitats en aquesta darrera visita (amb link a cada un):

Dia 1:
Taittinger 
(zona: Montagne de Reims) 
Una de les més conegudes “maisons de la Champagne”, amb unes impressionants caves excavades en terreny de craie. Actualment torna a ser propietat de la família que porta aquest nom.


Dia 2:
Bollinger 
(zona: Vallé de la Marne) 
Una de les darreres “maisons de la Champagne”, que resta independent des de la seva creació al 1829. Un factor diferencial, és practicar la fermentació en botes de roure vell, que li confereix característiques especials.

El Jordi Melendo en front de l'entrada a Bollinger

J. De Telmont 
(zona: Vallé de la Marne)
En aquest cas va ser una visita no prevista, però degut a que el Jordi Melendo va entrar un moment per fer una gestió, ens van convidar a visitar el celler i a tastar els seus productes.



Pascal Henin 
(zona: Vallé de la Marne)
En aquest cas i com contrast a les anteriors, es tracta d’una explotació familiar on vam poder escoltar la passió amb que ens explicava el projecte, el jove Romain, darrer eslavó familiar fins el moment, de la nissaga.



Dia 3:
Chartogne 
(zona: Montagne de Reims)
També es tracta d’un petit productor, Alexandre Chartogne, amb molta passió i talent i fent recerca continuada sobre els terrenys de producció. Vam gaudir realment d'una Master-Class, amb les seves explicacions.



Tarlant 
(zona: Vallé de la Marne)
La família Tarlant, són també un clar exemple d’empresa familiar i actualment ho porta la 12a generació de la família, que va fundar aquest celler el 1687. Ens van oferir una extens i generós tast dels seus xampanys, arribant fins i tot a rareses que no estan a la venda.



Dia 4:
Jean Pierre Launois 
(zona: Côte des blancs)
En aquest cas un celler molt més recent, que a partir del 1972, va començar a comercialitzar els seves primeres ampolles i que actualment està posant en funcionament tot una sèrie de projectes molt interessants, quasi a nivell de recerca. Preneu nota de la seva web si teniu prevista alguna estada a la Champagne, doncs tenen oferta de Chambres d'Hôtes.



*************************
Final.... 😪

I el quart dia  i després de visitar aquest darrer celler, tornada cap a Barcelona amb Vueling i sense retards... En tots els cellers, l'acollida va ser súper cordial, oferint-nos tastar la seva gamma, amb gran generositat. Entrar en aquests llocs, de la ma del Jordi Melendo, és tota una garantia. Per tant només en queda donar-li les gràcies, així com a Vins Aguiló per la magnífica organització.





diumenge, 4 de desembre de 2016

Llicorella Negre DOQ Priorat

Llicorella 2015 Negre DOQ Priorat


(REPETEIXO el TEXT referent al concepte Vi de Vila, en la primera part del post)
********************************************************************************
Els vins de Vila cada com prenen més força, com vins elaborats a partir del raïm d’un mateix poble i amb determinades restriccions en quant al tipus de raïm.  Vaig publicar un post tractant d’una mostra de Vins de Vila, coincidint en l’edició del 2016 de la Fira del vi de Falset, que podeu llegir fent clic a Vins_de_Vila_2016

De fet, no deixa de ser un reton al passat, doncs abans de les mecanitzacions i les Cooperatives, la majoria ho eren per raons obvies. En aquest cas aquest vi de vila, sorgeix precisament d’una Cooperativa, i en concret la de Cellers Unió, que ha volgut avançar-se en aquest sentit, i ha creat dos vins: Els dos porten per nom Llicorella i són de de la vila de Poboleda, ubicada al nord-est de la zona DOQ Priorat. 

********************************************************************************

El negre 
està fet a base de Garnatxa i Carinyena, és el que ara descric a continuació. 

El Llicorella negre, surt de vinyes plantades en terrasses, a una altitud d’entre 100 i 700 metres d’alçada, amb sols de llicorella i amb baixa producció, mostrant un bonic cirera picota amb reflexos violacis, característica d’un vi poc  envellit (2015) i en nas ofereix tocs de fruits negres i vermells frescos amb un toc final mineral.

En boca es mostra carnós i elegant amb tanins madurs i arrodonits i amb un postgust persistent.

Com opinió personal, i com a fan dels vins de la DOQ Priorat i de les seves varietats característiques, em va semblar un molt bon cupatge. El dia que el vam tastar, va ser acompanyant una cua de bou i va mantenir el tipus, tot i la contundència del plat, i igual es va comportar amb un Compté que teníem com pre-postres.


No puc indicar el seu preu, doncs me’l van enviar per avaluar-lo i desconec detalls de la seva comercialització. De moment veig que ni a la seva web, que he enllaçat més amunt, apareixen. Però puc dir que a la que el localitzi, tinc ganes de tastar alguna ampolla més.

dijous, 1 de desembre de 2016

Llicorella 2015 Blanc DOQ Priorat

Llicorella 2015 Blanc DOQ Priorat


Els vins de Vila cada com prenen més força, com vins elaborats a partir del raïm d’un mateix poble i amb determinades restriccions en quant al tipus de raïm.  Vaig publicar un post tractant d’una mostra de Vins de Vila, coincidint en l’edició del 2016 de la Fira del vi de Falset, que podeu llegir fent clic a Vins_de_Vila_2016

De fet, no deixa de ser un reton al passat, doncs abans de les mecanitzacions i les Cooperatives, la majoria ho eren per raons obvies. En aquest cas aquest vi de vila, sorgeix precisament d’una Cooperativa, i en concret la de Cellers Unió, que ha volgut avançar-se en aquest sentit, i ha creat dos vins: Els dos porten per nom Llicorella i són de de la vila de Poboleda, ubicada al nord-est de la zona DOQ Priorat.

El negre està fet a base de Garnatxa i Carinyena i el blanc que descriurem a continuació, està fet a base de la varietat ‘Pedro Ximenéz’, que tot i que molta gent la consideren aliena al Priorat, de fa molt de temps, existeixen ceps d’aquesta varietat en diferents vinyes.

El Llicorella blanc, surt de vinyes plantades en terrasses, a una altitud d’entre 100 i 700 metres d’alçada, amb sols de llicorella i amb baixa producció, mostrant un bonic color daurat, amb la brillantor característica d’un vi no envellit (2015) i en nas ofereix tocs florals i de fruites blanques.

En boca es mostra sedós i cremós amb tocs balsàmics i molt afruitat.

Com opinió personal, he de dir que tot i que els blancs fets amb aquesta varietat, no estan dins de les meves preferències, aquest em va sorprendre i penso que pot harmonitzar molt bé amb peixos, fumats i formatges. En tot cas l'ampolla que vam obrir, la vam prendre sense cap aliment sòlid per poder avaluar-ho.

No puc indicar el seu preu, doncs me’l van enviar per avaluar-lo i desconec detalls de la seva comercialització. De moment veig que ni a la seva web, que he enllaçat més amunt, apareixen.

divendres, 5 d’agost de 2016

Clos les Fites blanc 2007. DOQ Priorat

Clos les Fites blanc 2007. DOQ Priorat

clos-les-fites-priorat


Hi han vins del Priorat, que dóna la sensació de que són com secrets ocults. No coneixia aquest Clos de les Fites, fins que en la darrera visita a Can Bosch, que podeu veure fent clic, el Manel, excel·lent sommelier del lloc, ens el va suggerir.

Ens va encantar, com primer vi de l’àpat que vam fer i em va quedar en la memòria com un dels blancs de referència pel que fa al meu gust. I justs passats uns dies, en una de les meves parades a Aguiló a Falset, comentant aquest vi, com model de vi que s’adaptava als meus gustos, em mostren que en tenien. I em vaig quedar les dues ampolles que quedaven a les lleixes.

Produït al Molar pel productor La Perla delPriorat, a base de Pedro Ximenez com varietat predominant  i garnatxa blanca i envellit 4 mesos en bótes de roure francès.

Mostra un color groc no massa intens, molt atractiu.

En nas és potent , mostrant fruita blanca i madura, amb els toscs especiats característics del Pedro Ximenez

En boca es presenta elegant, ample i amb post gust persistent.


Té 14% en alcohol i el seu preu a Vins Aguiló a Falset, va ser de 15,90€, però en realitat em fa por de que sigui un producte exhaurit, doncs l’he vist per les xarxes marcat a vint i pocs euros, tot i que del 2006 i també exhaurit. Al preu que em va costar, és un vi que val molt la pena.

dissabte, 30 de juliol de 2016

SOLPOST 2007. DO Montsant

SOLPOST 2007. DO Montsant




El primer cop tastar Solpost va ser al darrer tast del decenni de la DO Montsant, amb motiu de la Fira del vi a Falset, en que vam tastar a cegues 9 vins del 2006 i que podeu llegir com va anar si feu clic a Tast del decenni 2016.

Elaborat per la gent de Cellers de Sant Rafel al Pradell de la Teixeta, que elaboren diferents vins que podeu veure si feu clic i dels que he provat aquest i també el blanc, a German Miquel's a Cambrils, com podeu veure si feu clic.

El SolPost 2007, està fet amb 50% Garnatxa Negra, 35% Carinyena i 15% de Cabernet Sauvignon. La maceració es du a terme en dipòsits d'acer inoxidable, a una temperatura controlada de 28-30ºC i després de 22 dies de maceració, el raïm se separa del most i comença la fermentació malolàctica.

Té un envelliment de 12 mesos en barrica de primer i segon any, 50% roure francès i 50% roure americà. El cupatge del vi es realitza abans del seu pas per bóta.

Presenta  color intens.
En nas, la fruita i les notes especiades s’acompanyen d’una agradable frescor.
En boca, aquestes aromes tornen a ser presents, i revelen un vi complex, capaç de combinar sedositat i estructura. Amable, redó, elegant i llarg en boca.

El van embotellar a l’agost de 2010, amb una producció d’unes 12.000 ampolles.

Té 14,5% en alcohol i el seu preu a Vinateria Aguiló, ha estat de 12€. Molt recomanable de provar.

divendres, 24 de juny de 2016

Regina Rosat DO Montsant

Regina Rosat DO Montsant

Imatge agafada de la seva web, doncs amb l'ampolla buida, no quedava bé

Els vins de Josep Grau, són una garantía de bones sensacions. Actualment elabora els vins, L´Efecte Volador, Vespres Vinyes Velles, Vespres Blanc, Regina i La Florens. El primer i el tercer, es poden considerar d’elevada producció (60.000 i 25.000 ampolles), mentre que la resta són de producció reduida.

En aquesta ocasió hem tastat una ampolla, adquirida a Vinateria Aguiló a Falset, del Regina rosat. En principi, soc poc de rosats i bàsicament per inèrcia, però aquest ens va semblar de molt bon nivell.

El Regina, neix d’una finca de 1 hectàrea al municipi de marçà amb vinyes de 90 anys sobre sols calcaris. El 90% de la vinya és garnatxa negra i el 10% garnatxa blanca i per tant aquest és el cupatge. El cultiu  és orgànic i racional, amb mínima intervenció. Tots el treballs són realitzats manualment i la verema es fa en caixes de 10 kg.

La vinificació es fa amb llevats indígenes, fermentació espontània a temperatura controlada en una bota de roure.

La criança té lloc durant 6 mesos en la mateixa bota amb les seves mares.

Es presenta d’un color rosat molt viu i atractiu.

En nas, es mostra floral i amb tocs d’espècies dolces.

En boca es cremós, ampli i amb un final extremadament golòs i llarg.


És un rosat molt agradable i que a nivell personal, qualifico de “perillós”…. Passa com l’aigua i té 14º, el que fa que el notis un cop t’adones de que l’ampolla s’ha buidat. El seu preu està al voltant dels 17€ i en la meva opinió, s'ho val. Molt sorprenent!.

dimecres, 11 de maig de 2016

Garnatxes DOQ Priorat al Celler de l'Aspic


Celler de l'Aspic



Carrer Miquel Barceló, 31

Falset (Priorat) 

Tel.:977 83 12 46

http://www.cellerdelaspic.com/

Aquest post està escrit uns dies abans de que el propietari d'aquest lloc, mostrés envers mi, el seu costat impresentable. Podeu llegir el conflicte, fent clic a Conflicte Lingüístic

Podria retirar el post, però em semblaria injust, doncs les garnatxes i els seus productors, no s'ho mereixen :) Per tant, aquí queda...


Ja fora de les activitats “oficials” de la Fira del Vi a Falset, i el mateix dilluns del Tast Professional, va tenir lloc un dels sopars, que freqüentment s’organitzen al Celler de l’Àspic. En aquesta ocasió, va ser un sopar maridat de garnatxes del 2013 de les DO's Montsant i DOQ Priorat.

El que aquí descric, és la part corresponent a la DOQ Priorat i si voleu llegir el corresponent a la DO Montsant, només cal que feu a Garnatxes_DO_Montsant.   

A la seva pàgina web, podeu veure els sopars-tast que han organitzat en aquest 2016...




Millor ho mireu a la seva pàgina web que indico al principi

En aquesta ocasió, el sopar anava al voltant de les garnatxes del 2013 i era com un spin off, de la magistral sessió que es va organitzar just fa 5 anys i que podeu llegir fent clic aquí garnatxes_sopar2011 i la segona part aquí.

En aquest sopar es presentaven 8 vins que finalment van quedar en 7. Quatre de la DO Montsant i 3 de la DOQ Priorat. Al final del post veureu els plats, però en aquesta ocasió la festa era el vi i els plats van actuar com artista teloner, que sense dubtar del seu bon nivell, el mèrit gastronòmic, queda reduït, degut a tractar-se d'un sopar que cal tenir preparat i servir de cop a 50 comensals.

Va ser una gran festa i tot seguit comento cada un dels vins i les explicacions que va donar els respectius productors... Com cada un va dir el que volia, les descripcions no són homogènies.




Els Escurçons 2013 de Mas Martinet


Va fer la presentació la Sara Perez, que va fer la seva descripció així,

Va començar parlant de la climatologia de l’any 2013 va ser amb aigua i més fresc que els anteriors, que havien estat més durs en quant a calor i manca d'aigua.

Aquesta granatxa, procedeix de la petita parcel·la de Els Escurçons plantada sobre sòls de llicorella i molt de ferro, a una alçada de 600 m. sobre el nivell del mar, que treballen amb mínima intervenció sobre la vinya.

La producció dels Escurçons va començar el 2006 i en general sempre han treballat amb rapa, però aquesta anyada, ja amb la totalitat.

Inicialment feien la criança en barrica, al 2009 ja van començar amb àmfores i a partir del 2013, també passa temps en vidre.



Sant Antoni 2013 de Scala Dei


Va explicar aquest vi en Ricard Rofes, que va comentar que procedeix d'una de les finques històriques, que està documentada com vinya de garnatxa, de fa més de 200 anys.

El terreny és tot argila i els ceps són alguns de garnatxa peluda, altres del país, així com algun altre clon. La darrera plantada va ser cap el 65/70.

Degut a que molts vins més antics, es presentaven més vius dels que es feien en aquell moment, van investigar per veure com es treballava abans i una de els conclusions és que als anys 70’s es treballava amb tota la rapa i per tant van decidir tornar a fer-ho.

Defineix la garnatxa en temes de finesa, com un Pinot o un Nebiolo. Però com la pell no té tant de taní,  cal ajudar…. I una manera és utilitzant  la rapa que si és prou madura ajuda.


També en la recerca de com es feien els vins abans, van veure que feien la criança en botes de 15.000 litres, foudres i dipòsits similars… I per això han decidit recuperar els foudres des de fa 3 anys.



Les Manyes de Terroir al Limit


Va explicar aquest vi en Michael Wohr, gerent de Vins Alemanys, que representava el celler en aquesta ocasió.

Va comentar que és un dels vins procedents de finques més altes, d'uns 800m d'alçada i fet a partir d’un 70% de garnatxa negra i el restant de peluda. La producció està al voltant de les 1.500 ampolles.

El sòl no té llicorella, sinó que és d'argila i amb un pH baix, però a poca profunditat trobem guix que ja té el pH més alt.

La vinificació es fa infusionant i per tant l’extracció és menor i  el color mes baix. El vi viu de la seva acidesa en lloc dels tanins. Pensat com un vi per guardar i 10 anys podrien ser un bon temps.

Aquesta anyada es caracteritza per l’elegància dels tanins. El van decantar a les 3  de la tarda en decantadors petits i va comentar que havia  disminuït l'acidesa en aquest període fins arribar a l'hora de sopar.


SOPAR...

Un cop tastats els 4 vins, així com els tres Priorats que descriuré en el proper post, van servir els sopar que vam poder maridar amb els vins presentats que anaven servint a mida que s'acabaven. Va ser un trist sopar, del que us poso les imatges...


Carpacio de peu de porc amb poma i ruca

Ravioli de bolets i formatge

Llom de rap romescat amb samfaina i salsa pastanaga

Gall del Penedès amb múrgoles

Xocolata blanca amb fruits vermells



dimarts, 10 de maig de 2016

Garnatxes DO Montsant al Celler de l'Aspic


Celler de l'Aspic



Carrer Miquel Barceló, 31

Falset (Priorat) 

Tel.:977 83 12 46

http://www.cellerdelaspic.com/

Aquest post està escrit uns dies abans de que el propietari d'aquest lloc, mostrés envers mi, el seu costat impresentable. Podeu llegir el conflicte, fent clic a Conflicte Lingüístic

Podria retirar el post, però em semblaria injust, doncs les garnatxes i els seus productors, no s'ho mereixen :) Per tant, aquí queda...


Ja fora de les activitats “oficials” de la Fira del Vi a Falset, i el mateix dilluns del Tast Professional, va tenir lloc un dels sopars, que freqüentment s’organitzen al Celler de l’Àspic. En aquesta ocasió, va ser un sopar maridat de garnatxes del 2013 de les DO's Montsant i Priorat i el que avui descriuré, serà la part corresponent a la DO MontsantNomés heu de mirar la seva pàgina web, per veure els sopars-tast que us heu perdut (o no) en aquest 2016...



Millor ho mireu a la seva pàgina web que indico al principi

En aquesta ocasió, el sopar anava al voltant de les garnatxes del 2013 i era com un spin off, de la magistral sessió que es va organitzar just fa 5 anys i que podeu llegir fent clic aquí garnatxes_sopar2011 i la segona part aquí.

En aquest sopar es presentaven 8 vins que finalment van quedar en 7. Quatre de la DO Montsant i 3 de la DOQ Priorat. Al final del post veureu els plats, però en aquesta ocasió la festa era el vi i els plats van actuar com artista teloner, que sense dubtar del seu bon nivell, el mèrit gastronòmic, queda reduït, degut a tractar-se d'un sopar que cal tenir preparat i servir de cop a 50 comensals.

Va ser una gran festa i tot seguit comento cada un dels vins i les explicacions que va donar els respectius productors... Com cada un va dir el que volia, les descripcions no són homogènies.


Totes elles de l'any 2013

Cerveroles 2013 de Ficaria Vins


Va fer la presentació en Jaume Roca, que junt amb la Montse són l’ànima de Ficaria Vins i va fer la seva descripció així,

Cerveroles és un vi de finca i a diferència d’altres productors, que descriuen la finca en “plan postal”, en Jaume amb la seva naturalitat habitual, va descriure la finca dient “que no té res d’espectacular,  ni està encara a cara nord, ni a dalt de ....”.  Va comentar que estava en una vallada i la va definir com una finca d’acolliment, que a més de vinya tenia “una mica de tot”, amb la calidesa que hi pot donar trobar-hi  altres arbres, tal com es feia abans per poder collir diferents fruites al llarg de l’any i que això li conferia un equilibri natural.

Va ser al 2011 quan van decidir començar a produir aquest vi, que de fet competia en el bon sentit de la paraula amb una altre excel·lent garnatxa, que és el Pater i que fins aquell moment era el seu producte estrella.

Com la finca està encarada cap al sud, cap al Molar, confereix al producte una certa calidesa que conviu amb la frescor que caracteritza La Figuera.

El sol de la finca és calcari… amb una mica  d’argila blanca. La vinya fou plantada fa entre 40/50 anys, la varietat és garnatxa del país, amb peu americà i s’elabora amb inox, amb fermentació espontània i baixet de sulfits (al voltant dels 15). Va tenir entre 20/25 dies de maceració,  12 mesos de bóta de roure francès i ara porta 14 mesos d’ampolla.



Tros Negre 2013 de Alfredo Arribas


Va explicar aquest vi l' Alfredo Arribas, que va comentar que es tracta de vinyes de 85 anys i que aquesta vinya en concret, la porta en Joan AsensEl raïm procedeix d’una sola finca, ubicada al Masroig i que està al llindar de la línia imaginaria que separa les demarcacions de la DO Montsant i la DOQ Priorat.

El sòl és de panal, barreja amb calcari i amb un total de menys d’una Ha en la que hi han altres varietats de raïm.

El van pensar d’inci com vi de guarda. És molt estable al llarg dels temps i és un clon antic de garnatxa…. Segons l’Alfredo, té més semblança als Pinots que a  les garnatxes clàssiques.

En quant a la vinificació, tot i que al principi treballaven amb grans dimensions, van arribar a la conclusió, de que anava millor en fusta nova i mides més petites. No és biodinàmica en el sentit d’estar certificats, però si en la pràctica.  I va comentar també que cada any veremen més tard.

Va comentar coincidint amb la resta de participants que l’anyada 2013, va ser una de les més fresques dels darrers temps  i que el 2013, va ser un any molt favorable. 


Teixar 2013 de Vinyes Domènech


Va explicar aquest vi el Juan Ignacio Domènech, comentant que fa no massa anys, fer un tast de garnatxes, hagués estat impossible per manca d’oferta de vi embotellat d’aquesta varietat, quan de fet porta segles entre nosaltres. I s'ha de reconèixer que molts dels vins actuals, són gràcies a la gent que ha treballat abans i han plantat les vinyes.

El Teixar està fet a base de garnatxa peluda, en una finca que és com un amfiteatre, que per la seva orientació i alçada (uns 450m), té  menys hores de sol que la mitjana i està envoltada de bosc, amb gran quantitat de flora que conviu amb la vinya. Influeix en ella el vent de mestral i el fet d’estar a tant sols 10Km del mar en línia recta. Tot això fa que la verema sigui tardana i en el 2013, tot i ser en general un bon any, només van poder fer-ne 1800 ampolles.

El sòl és l calcari i  poc profund al damunt de la roca mare i practiquen agricultura ecològica, amb filosofia biodinàmica. 


El Palell 2013 d'Orto Vins


Va fer la presentació en Joan Asens, comentant que el Palell, està fet de garnatxa peluda i que al Montsant de de 630 Ha de garnatxa plantada, només 12 són de peluda, tot i que hi ha altres vinyes mixtes que no comptarien en aquest recompte. I s’elaboren 3 vins d’aquest clon: El Teixar, el Palell i el de Comunica.

Les vinyes del Masroig, es troben en alçades que van dels 30 als 300m i el Palell procedeix de les més altes. El terreny és d’argila pura, que al ser un silicat d’alumini, tendeix a estar carregat negativament  i atreu els ions positius, que fan que els ceps pateixin deficiències de ferro i de de clorosis fèrrica,  que acaba influint en el color –antocians-  que és menys intens.

També la garnatxa peluda té menys grau que la normal. La vinificació és  tradicional amb bocois de fusta de 500l i criança de 12 mesos en bota de fusta vella. I després en  tina de inox  5/6 mesos, abans de passar en botella.

Un cop tastats els 4 vins, així com els tres Priorats que descriuré en el proper post, van servir els sopar que vam poder maridar amb els vins presentats que anaven servint a mida que s'acabaven. Els plats van ser:


Carpacio de peu de porc amb poma i ruca

Ravioli de bolets i formatge

Llom de rap romescat amb samfaina i salsa pastanaga

Gall del Penedès amb múrgoles

Xocolata blanca amb fruits vermells