' ' Els vins que vaig tastant: Calçotada a la Tena (Clos Dominic)

diumenge, 27 de març de 2011

Calçotada a la Tena (Clos Dominic)

La foguerada per la calçotada

Tot i que aquest bloc, està dedicat al vi... avui farem una excepció. El passat 26 de març, varem assistir a una calçotada, convidats pels propietaris de la Tena, el tros on neix el Clos Dominic Vinyes Altes.

Arran d’una de les trobades a l’(eno)garatge de l’Oscar Gallifa, on vam tastar les Seleccions Especials Vinyes Altes, va sortir aquesta oportunitat.

Varem arribar a Porrera a mig matí, i ja vam enfilar vorejant el rierol de Porrera cap a la Tena.

Paisatge prioratí pur...llicorella brillant arreu... I per agafar gana, algú em convenç per pujar fins al capdamunt de la Tena.... Paisatge preciós i vistes impressionants , per camí anem veient les velles carinyenes algunes pre filoxèriques, com una clara mostra de lluita per la vida, amb les arrels penetrant les escletxes de la llicorella.

Vista desde "Vinyes Altes" del foc de la calçotada

Vinyes velles de veritat
Arriba l’hora, la de la calçotada... compartim els vins de la propietat, amb vins aportats per tots, amb algunes sorpreses molt ben rebudes. La festa avançava i les rialles amb ella...

Una gran jornada en excel·lent companyia i que tot plegat hem d’agrair molt sincerament a l’Oscar per oferir-me l’oportunitat i sobretot a la Dominic, el Paco i tota la família pel seu acolliment i tracte.


No us perdeu una visita a la Tena. A la pàgina http://debrujasyvino.blogspot.com/, ofereixen possibilitats.. de ben segur no tan entranyables com aquesta, però la visita val la pena. I de tastar els vins ja no en parlo aquí, però el producte com podeu veure en posts anteriors, és extraordinari.

La Marta at calçotada...

6 comentaris:

  1. Els calçots son un gran complement, però només pujar al cim de La Tena i tastar els vins de Clos Dominic és ja una experiéncia inoblidable per tothom qui estima el bon vi.

    ResponElimina
  2. La veritat Joan, és que va ser un gran dia. Ho vaig (varem) passar molt be... No em faria res repetir-ho...

    ResponElimina
  3. Contenta de llegir aquest post...
    A vegades els comentaris als vins, són una mica "assèptics" pel meu gust... un bon vi, és terra, és camp, són sensacions... i com deia el Paco ahir...també és amistat i companyonia.
    El Priorat és una terra dura i apassionant a la vegada, coneixer el seu terreny, ajuda a coneixer la seva gent i els seus vins....
    Poder gaudir d'aquestes vistes... de la brillantor de la llicorella sota el sol.... fa apreciar i estimar una mica més els seus vins....

    ResponElimina
  4. Marta... escrius amb la mateixa passió que ja s'entreveu a la darrera foto del post... ;)

    ResponElimina
  5. veig que vas tenir molta més sort que jo en la teva primera calçotada, tant pel temps però també pel lloc, immillorable!

    ResponElimina
  6. Tens raó Manel, en la meva vaig tenir la sort del "principiante"... I el lloc ajudava molt. Salut!.

    ResponElimina