' ' Els vins que vaig tastant: Vertical de Sot Lefriec a Monvinic, amb Irene et Laurent

dimarts, 1 de març de 2011

Vertical de Sot Lefriec a Monvinic, amb Irene et Laurent

Sot Lefriec Monvinic

Porto vuit dies en el que s’ha acumulat la feina i he participat en 7 tast de vins. Quatre d’ells al Fòrum de Girona i dos de vins de Galicia, als que em va fer molta il·lusió em convidessin (Gràcies Oscar i Ruben..!). I el darrer que ha estat a Monvinic amb una vertical de Sot Lefried.

Aquest projecte de “vi de garatge”, concepte que està de moda, està a càrrec de la Irene Alemany i en Laurent Corrió a unes vinyes de Lavern, i destaca per innovació dels altres vins del Penedès. També cal destacar la simpatia i senzillesa, d’aquesta parella que viuen pel vi i treballen dur. Fan produccions limitades i actualment estan a prop de les 5000 ampolles.

El seu producte estrella s’anomena Sot Lefriec i el fet d’oferir un tast vertical, que va del 1999 al 2010, és un privilegi que permet conèixer a fons la personalitat d'aquest vi i, la seva evolució en funció de les diverses anyades.

La primera collita de Sot Lefriec va tenir lloc al 1999 i va ser de 50% de Merlot, 40% de Cabernet i la resta Carinyena. En les següents produccions, han anat variant les proporcions, igualant les parts de Cabernet i Carinyena.

El mètode de verema i vinificació, és molt acurat i el qualificatiu de "vi de garatge", és totalment adequat, per la seva cerca de qualitat, a l’estil dels primers vins de garatge francesos.

Abans de passar a comentar les anyades, van filosofar una mica, pel que fa a temes “candents” en el món del vi, com el concepte “vinyes velles”, que sembla que ara tothom en té i la coneguda discussió, varietats autòctones i no autòctones.

També produeixen altres vins com La Lluna, La Pruna 2008 (que està comentat a aquest bloc) i Pas Curtei 2008.

Sot Lefriec Monvinic

Els Sot Lefriec de 1999 i 2000, els va caldrà, airejar-se. I pricipalment el 1999 que a mida que avançava el tast, van mostrar més intensitat i va perdre algun aroma no atractiu de primer moment. En tot cas sembla tractar-se de vins que no evolucionaran cap a millor en un futur.

El Sot Lefriec 2001, va resultar especialment agradable.

El Sot Lefriec 2002, ja van comentar que va ser un any especialment complicat per la climatologia i les pluges. Va resultar correcte, però a nivell inferior de la resta del tast.

El mateix va passar amb el 2003, que mostrava menys complexitat que els anteriors.

El Sot Lefriec 2004 va resultar un dels meus preferit. Molt aromàtic en nas i amb possibilitat de guarda. Va resultar fresc i amb lleugeres sensacions làctiques.

El Sot Lefriec 2005, no va sortir la producció com esperaven i tot i que el van portar com a mostra d’honestedat, no l’han posat a la venda... i estem parlant d’una producció de 5000 ampolles.

El Sot Lefriec 2006, es el que actualment està al mercat i surt a un preu (Vila Viniteca) de 55,70€. També va entrar dins la meva gama de preferits, aquesta anyada.

I a partir d’aquest vi, la resta eren mostres que van portar pel tast. Això vol dir que no estan embotellats ni es comercialitzen encara. Vaig poder tastar el 2007 i el 2008 i em van resultar molt agradables, molt afruitats i prometen bones evolucions.

I no vaig poder tastar els dos darrers, ja que la sessió es va allargar degut al interès i les preguntes (va acabar passades les 22:30) i tenia un sopar al mateix Monvínic, amb el meu fill que m’havia vingut a visitar i a les poques hores marxava de nou a Oslo.

Comentar que tots els vins tenen graduació aproximada de 13,5% i que va resultar una gran experiència aquest tast vertical. Molta sort amb la vostra feina, Laurent i Irene...!.

També felicitar per la seva col·laboració a Isabelle Brunet, Sumiller a Monvinic i recentment guardonada, pel seu savoir faire, i que en tots els tasts que he assistit, destaca per un combinat de savoir faire i discreció modèlics.

Sot Lefriec Monvinic

7 comentaris:

  1. No he pogut assistir mai a un tasts d'aquesta mena, però ha de ser fantàstic..., partint, està clar, d'un bon producte, com sembla que és el cas. Gràcies Ricard per compartir-ho!

    ResponElimina
  2. Manel, jo havia fet alguna comparativa d'aquelles que et posen 3 anyades seguides... Però 11 anyades, va ser una passada... Però realment quasi em vaig trobar "fora de lloc". A més del que ho presentaven, hi va public que en sabia molt...

    ResponElimina
  3. L'important és viure-ho, provar-ho i gaudir-ne..., a l'alçada de cadascú. Ocasions d'aquestes no en surten gaires.

    ResponElimina
  4. Va valdre la pena Jaume... i a més m'encanta la forma en que treballa la Isabelle... Sempre atenta a si falta alguna cosa i amb aquell aire professional de saber-ne moltissim, però a l'hora amb senzillesa i naturalitat .. I la Irene i el Laurent, perfecte també.

    ResponElimina
  5. M'apunto a lo de "quina enveja!!".
    Deus haver gaudit molt d'aquests dies intensius de tasts, i per el que descrius, ja no només dels vins, si no de la forma de treballar dels seus professionals, cosa que crec que encara enriqueix molt més el tast.
    Salut Ricard!!

    ResponElimina
  6. Jaume, ho descrius com si ho haguessis vist... si que han estat 8 dies intensos en els que he tastat més de 60 vins.... Salut!.

    ResponElimina