' ' Els vins que vaig tastant: Tast de Garnatxes (1/2). La sort del principiant...

dimarts, 3 de maig de 2011

Tast de Garnatxes (1/2). La sort del principiant...

Transmetent emocions....
Dic lo de la sort del principiant, perquè  en aquest sopar, el nivell i el talent enològics, eren d'alt nivell i intentant passar amb la màxima discreció possible, em vaig instal·lar en un lloc que em permetés veure i gaudir de la festa al màxim defugint de locs compromesos.

Ja per anar al grà, resulta que davant meu s’instal·là en René Barbier, a la meva esquerra el Manel, expert sommelier de Can Bosch, just davant d'ell l'Oriol, enòleg de L’Ermita i a la meva dreta la Marta... I clar, quan et cal opinar de quin és el que t’agrada més i de com evolucionen, no et sents còmode del tot... :).
Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Xavi.......
Però anem al tast directament. Els primers 5 vins (en el proper post comentaré els altres 5 d’alta gamma) eren tots de l’any 2007 i els enumero a continuació, en el mateix ordre de servei i que anava de menys a més preu:

Pater de Ficaria Vins (aprox. 18€)
Dosterras de Celler Dosterras
Teixar de Vinyes Domenech
Trossos de Portal del Priorat
Auditori d’Acústic Celler (aprox. 40€)


Els 5 vins van presentar molt bones formes. Si em cal decantar-me pel que em va agradar menys i el que més d’aquests 5 primers, van ser respectivament el DosTerras i l’Auditori. L’Auditori va sorprendre molt agradablement amb una gran complexitat en nas, amb aromes de fruites de bosc, mineralitat i especiats. I en boca era golós amb un taní molt elegant.

També em va agradar el Pater que apareixia en la selecció com la ventafocs del grup i que va estar a bona altura i és un vi que sense esperar massa temps, anirà escalant posicions.

Mentre es servien els vins, els responsables de cada un d’ells, disposaven de 5 minuts per explicar el que els vingués de gust els seus respectius vins. I tot això orquestrat per Antoni Bru que estava en la seva salsa gaudint del moment.
També destacar, tot i que sigui evident que al llarg de les pràcticament dues hores que va durar tot, els vins evolucionaven de diferents maneres i davant meu el René, només patia perquè deixéssim obrir més el seu Espectacle, del que parlaré en positiu al proper post. Però si era curiós veure com una persona rodada en el món dels vins com en René, patia de que tastéssim el seu vi, sense haver-lo deixar obrir lo suficient i quan ens explicava com era la vinya de la que procedia el vi, li brillaven els ulls intentant transmetre’ns el perquè el vi porta el nom Espectacle. Va ser tota una lliçó d’estimació a la feina i al territori.

6 comentaris:

  1. Bon post Ricard, digne d'un enamorat del vi com tu i digne d'uns homes arrelats a una terra que genera vins com aquests. Felicitats i, com no!, quina enveja!

    ResponElimina
  2. Gràcies Manel.... Realment en aquell sopar em vaig sentir molt privilegiat de poder-hi ser, però també em vaig sentir "molt petit" en front de tant talent...

    Tu em coneixes Manel i saps que poques coses admiro tant com el talent i un dels plaers de la docéncia, és veure com s'obre el talent...

    I allà hi havia molt talent i al mateix temps molta senzillesa. Quin contrast amb aquest altre món del vi fantasmagoric en que la gent competeix per trobar aromes exòtics i en llocs de "tastar", "degustan".... I en lloc de vins, prenen "caldos".

    ResponElimina
  3. Avui, a "La Vanguardia", comenten els 98 punts que el Parker ha donat a L'Espectacle de 2008, per sota dels 99 del Clos Erasmus 2008, i per sobre de l'Ermita 2009, el Creu Alta 2009 i la Selecció Especial Ferrer-Bobet 2008, tots ells amb 97.

    ResponElimina
  4. A veure si ho miro al migdia. Però ja tinc ganes de veure la llista definitiva, que ara per ara van filtran informació.
    Ja sé que es tracta de vins "impossibles", però la curiositat mata.. :)
    Salut!.

    ResponElimina
  5. Jo també hi era al sopar, només comentar-te 3 coses: El Dosterras era el vi més reduït de tots els que hi havien amb diferència, al final de la nit era dels més bons. El cims de porrera per mi un desastre, molt sobremadurat. Les manyes de Terroir al Limit, un espectacle, el millor per a mi sense dubte.
    Ja veus, "para gustos colores".

    ResponElimina
  6. Anònim... En primer lloc agrair-te la participació.... I més que "para gustos colores", recordar que jo allà era un simple aficionat envoltat de professionals.... Per tant, els meus gustos poc valor tenen en aquest entorn.... :).

    Reitero que agraeixo la teva participació. Salut..!.

    ResponElimina