' ' Els vins que vaig tastant: Vertical a Clos Martinet

diumenge, 29 de maig de 2011

Vertical a Clos Martinet

El passat dia 27 de maig em van convidar a un tast vertical a Mas Martinet. Va ser a través del Joan Massana del bloc Wine at Catalonia. També estaven allà un grup de coneguts amb els que vàrem compartir la jornada.Vàrem arribar al celler ubicat prop de Gratallops i ens va rebre en persona el Josep Lluis Pérez.

D'entrada ens vàrem desplaçar a veure les vinyes on el propi Josep Lluis Perez ens va oferir una classe magistral. Va ser un autèntic privilegi escoltar-lo. Les seves explicacions mostren emocions, però tot el que diu ho justifica utilitzant mètodes científics.... Mai havia escoltat una explicació a peu de vinya que utilitzés conceptes com per exemple la corba de Gauss...
Després de les explicacions tornàrem al celler on ja tenien preparat el tast vertical i sota les explicacions de la seva filla Sara Perez, personatge més que reconegut en el món del vi.
El tast vertical va estar configurat per les anyades 1990, 1993, 1996, 1998, 2000 i 2004. Com podeu observar, un autèntic luxe.
Sembla que en el nostre entorn, a diferència de França no sigui tant típic el tastar anyades antigues. Vàrem començar amb el 1990. Era el segon any de producció i la filosofia d'aquells moments era fer vins a l'estil dels francesos amb graduacions més baixes (13,5% en aquesta anyada). En aquells temps els pioners del Priorat feien el vi a partir del mateix raïm i més tard al 92, cada un va seguir per camins independents.

El vi estava en perfectes condicions i només el color mostrava l'antiguitat. Per la zona de taula on ens trobavem hi va haver consens en notar figues seques i eucaliptus i una elegància sorprenent provocada pel repòs en ampolla tant perllongat.

El segon vi va ser el 1993, també amb graduació baixa (13,3%). En aquest hi va haver consens d'un aroma floral de roses a mida que s'obria, mineralitat i igual que l'anterior, l'elegància que adquireixen els grans vins amb els anys, sense perdre la seva esència i ens va comentar la bona anyada del 93.

Calia evitar el costum que tenim tots de remenar el vi, ja que aquestes anyades antigues si l'agitem massa, el vi va a menys en poca estona.

El tercer va ser un 1996, any en que introdueixen la carinyena. En les primeres anyades predominaven les varietats "internacionals" tipus cabernet. En aquesta anyada el consens anava per notes balsàmiques..... eucaliptus. És el primer any que la Sara produeix el vi.

El quart vi va ser un 1998, que es notava que estava en un moment de canvi. La força del vi jove deixa pas a l'elegància i suavitat conservant frescor i tal com ens van explicar, als 12 anys (mes o menys) es quan es produeix el canvi. Va resultar ample, consistent, saboros..... En resum... Bo... Exepcional....

El cinqué va ser un 2000. Aquest i el seguent, el 2004, són els més tancats.. Calia deixar los obrir.

En el consens de quin ha estat el preferit aquest 2000 i l'anterior semblen quedar guanyadors. Sembla ser aquest el preferit en boca per alguns per la seva frescor, mentre que altres, preferim el 1998.

Com conclusions, comentar que de totes les verticals que he fet, aquesta em va sorprendre per la seva homogeneitat. I també una reflexió en la que tothom va coincidir, va ser en la necessitat de deixar envellir els Priorats, que tendim a consumir massa joves.

Em cal agrair als propietaris de celler la seva amabiltat, dedicació i savoir faire. I també a la Marta per ajudar-me en la redacció d'aquest post.

6 comentaris:

  1. No cal que comenti els vins.... IMPRESSIONANTSSSSS !!!
    Voldria remarcar, la vitalitat, il·lusió, projectes i ganes d'aquest mestre que ens va donar una gran lliçó i no només enològiques, sinó aplicables a la vida en general.
    Gràcies Josep Lluís, gràcies Sara.. i als que m'heu donat aquesta oportunitat

    ResponElimina
  2. (A veure si ara em deixa escriure el comentari, que darrerament blogger té problemes...). El que vull dir és que 100x100 d'acord amb lo que diu la Marta...

    ResponElimina
  3. Ricard,

    Va ser un dia que no oblidaré. Els teus comentaris (com sempre), encertats i útils.

    En dies com aquest veus que el vi pot ser molt més que una beguda deliciosa...

    Jaume

    ResponElimina
  4. Soc jo..!!. El Ricard que no em deixa posar el comentari a no ser que entri com anònim... grrr..

    Jaume, comparteixo el que dius i si que el vi és MOLT més que una beguda deliciosa.... Permet fer amics també i compartir aquestes sensacions.

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord, un vi amb bona companyia millora, un vi excelent amb bona companyia ha de ser encara més genial!!

    Salut!!!

    ResponElimina
  6. Tens raó Jaume.... I de fet només obro vi si estic en companyia....

    ResponElimina