' ' Els vins que vaig tastant: Principia Mathematica 2010. DO Penedès

diumenge, 19 de juny de 2011

Principia Mathematica 2010. DO Penedès

Ara fa uns dies la gent de la bodega Alemany i Corrio, elaboradors del gran Sot Lefriec em van convidar a la presentació d’aquest vi, però no vaig poder anar-hi degut a que em coincidia amb un sopar al que m’havia compromès a anar.

Valoro molt la feina dels seus creadors, la Irene i el Laurent que són ben coneguts pel seu celler de garatge de gran prestigi. Vaig adquirir una ampolla a Vila Viniteca, tot i que ja em feia por pel fet de ser un xarel·lo i el vaig tastar amb la màxima positivitat que el nom m’ajudava a ser benvolent... :).

Però un cop més, “prova no superada”…. No aconsegueixo que m’agradin els vins fets amb aquesta varietat de raïm, que molts pregonen com la “gran esperança blanca” per donar personalitat al Penedès. Vaig compartir l'ampolla, no calia conduir i en va sobrar bastant.. :(.

És un xarel·lo de gran mineralitat i nom i etiqueta força atractius. És sedós, complex i ofereix en boca una considerable densitat. He llegit diferents opinions d’aquest vi i són positives, destacant la seva acidesa.... Jo en canvi tot i notar l’acidesa, no la vaig saber apreciar.
Està criat durant 6 mesos en grans bótes de roure francès.

En fi... que no m’ha convençut, però reitero que deu ser un problema personal meu amb el xarel·lo. I no és el primer cop que em passa, doncs sensacions semblats vaig tenir quan vaig obrir una ampolla del alabat QX.

Té 12,5% en alcohol i el seu cost va ser de 12€.



6 comentaris:

  1. Hola Ricard,
    T'en dic dos que són realment especials, i que no tenen tanta premsa, però valen molt la pena.

    Valldolina Xarel·lo: És tracta d'un xarel·lo de vinyes de 80 anys de producció superlimitada i preu raonable de las caves Tutusaus d'Olesa de Bonesvalls.
    Avi Ton: Un xarel·lo d'agricultura Biodinàmica de les caves Eudald Massana de Sant Pau d'Ordal. Per a mí el millor xarel·lo que he tastat.

    ResponElimina
  2. Gràcies Jaume.... Faré un nou intent, però de fet ja fa temps que vaig decidir que no eren del meu gust... però cada cop que veig que parlen be d'algun, penso "potser que el tasti..".

    A veure si localitzo aquests que em dius.... Salut i gràcies...!.

    ResponElimina
  3. Me'ls apunto, vejam si els puc trobar...

    Salut!!!

    ResponElimina
  4. El primer que els trobi avisa on.... ;). Salut!

    ResponElimina
  5. Ricard, perdona, però quan vas fer el post d'aquest vi no el devia veure... No obstant, mai és tard.

    Divendres passat el vàrem provar i a nosaltres sí que ens va agradar, tot i que, en principi, tampoc som gaire amants del xarel·lo.

    Ara bé, vull explicar-te perquè vaig comprar-lo i que és per l'etiqueta i pels dos personatges lligats a la mateixa i dels que m'agrada la seva activitat artística.

    L'Àlex Torio, un cantant barceloní que, per altra banda és professor de matemàtiques de secundària ;-) i que el seu darrer disc és el que s'anomenava "Principia Mathematica", del que en treu el nom el vi. Evidentment, en el meu iPhone hi ha tota la seva discografia

    L'altre personatge és l'Evru, l'artista que va fer la caràtula del disc i que, també, serveix d'etiqueta del vi. L'obra de l'Evro la conec des de fa més de trenta anys, quan aleshores es feia dir Zush. Un personatge molt particular, amb una obra que també ho és i que sempre envolta la seva obra de filosofia.

    Perdona la pallissa, però només veure l'etiqueta ja sabia que aquest vi l'havia de provar.

    Imagina la cara de la botiguera, quan només veure l'etiqueta, li vaig explicar totes aquestes coses a més a més de fer-li escoltar una cançó del disc del que el vi en treu el nom.

    Llàstima que al youtube no n'hi hagi cap, no obstant: http://www.youtube.com/watch?v=yX8coSxAi6M

    I respecte a l'Evru, si et bé de gust, pots donar un cop d'ull: http://www.evru.org/index_web.php

    Salut!

    ResponElimina
  6. Quan va sortir aquest vi i em van convidar vaig xafardejar una mica al voltant dels personatges que m'expliques.

    No els coneixia fins al moment i em van semblar interessants...

    I el vi tal com comentava al post, no em va convèncer. Però és el xarel·lo. Ho he intentat i fins i tot xarel·los "indiscutibles" com el QX, em venen grans.

    D'aquí pel que fa a blancs, tinc preferència per les garnatxes blanques... i no faig fàstics en altres vins en que el xarel·lo ve amb companyia com el Nelin i altres de la zona.

    Salut Manel..!!

    ResponElimina