' ' Els vins que vaig tastant: Elisabetta Foradori al Celler de l'Aspic

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Elisabetta Foradori al Celler de l'Aspic

El passat dilluns a Falset i en el marc del Celler de l’Aspic, l’Antoni Bru va organitzar una vertical dels vins de la Elisabetta Foradori i en concret del seu Granato. Les anyades van ser en una primera volta  les 2007, 2008 i 2009 i en una segona volta les de 2003, 2004 i 2006.

Com traca final van servir un sopar de “platillos” que vam acompanyar d’un excel·lent Granato de l’any 2001 que van decantar a partir d’un súper magnum (Jeroboam) d’aquesta anyada.

Es ben curiosa la capacitat de convocatòria d’actes com aquest  a Falset, en un dilluns plujós de finals d’octubre i aconseguir reunir 48 persones i tinc entés que en van quedar d¡altres sense plaça.

El mèrit de la Elisabetta està en haver col·laborat en la recuperació d’una varietat de raïm Teroldego , una varietat de raïm negre que  es troba a les vinyes de muntanya del Trentino, al nord d'Itàlia. Parlem de la zona de les muntanyes Dolomites entre el Trentino i el Tirol.  

Quan Elisabetta era una adolescent, el seu pare va morir i la seva mare atenia les vinyes però ben aviat va començar a ajudar i va acabant fent-se càrrec del celler familiar. Va començar el que seria una missió de llarga durada per millorar les virtuts i la qualitat de Teroldego. I en els darrers deu anys la fama internacional ha arribat per la Elisabetta recompensant el seu amor a la vinya.

Amb aquest raïm fan el Granato que mostra la singularitat del raïm", a partir d’un cultiu sense alteracions químiques ni massa manipulació en bodega,  que fa que ressalti les característiques pròpies.

Uns vins que malgrat cada anyada mostren diferents característiques, ressalten pel seu color i que en alguna anyada arriben a  tintar molt la copa tot i que la capa no és alta. Mostren en general, mineralitat, fruita negra de bosc, terra mullada i tanins molt fins i arrodonits. El pas per boca és suau amb un molt llarg i agradable post gust.

En la meva senzilla opinió, si em cal triar dos, serien el 2006 i sense cap mena de dubte el 2001. Però també ens van agradar el 2003 i 2004, que  al meu criteri necessitaven més temps per obrir-se. I també menció especial a “jove” 2009, tot i que evidentment li faltava molt de temps per assolir el seu punt òptim.

8 comentaris:

  1. Bons i autèntics vins, fets per una gran, autèntica i senzilla dona de vi....
    Jo em quedo amb els extrems...com a jove i gran potencial el 2009 i com a expressió del repós que li cal a un bon vi, el 2001.

    ResponElimina
  2. Coincidim Marta... :))

    Però com tu ets l'experta, jo ja quedo influenciat i ja surto del tast amb el cervell "rentat"...:)

    I ara que hi penso... com estava el plat de les mongetes amb la botifarra negra... Tots els vins hi anaven be..!!

    ResponElimina
  3. Hola Manel, saps que m'encanta llegir-te....

    ResponElimina
  4. Afegeixo amb el teu permís dues propostes interessants que es faran properament a la comarca del Penedès...

    http://malviatge.blogspot.com

    Gali

    ResponElimina
  5. No n'havia sentit a parlar mai d'aquesta verietat, sempre s'aprén alguna cosa. És fàcil trovar aquests vins per aquí?

    ResponElimina
  6. Jo els vaig veure anunciats al portal Uvinum. Però tampoc deuen tenir grans produccions.

    També crec que els importa un home alemany que en ocasions fa de traductor quan ve algun celler alemany a presentar coses a Monvinic.

    El Toni Bru (Celler de l'Aspic), sé que en té al resturant i té relació amb aquest alemany. Potser ell seria el punt d'enllaç.

    ResponElimina